Llicenciat i amb el síndrome de Down

Avui el què vull reflectir en el blog és la normalitat en què es pot viure quan una persona té aquest tercer cromosoma.

L'altre dia al diari EL PAÍS, hi havia una entrevista al primer llicenciat europeu amb el síndrome de Down. El què més sobta d'aquesta notícia és la seva afirmació:
" Porto 15 anys aparaixent als medis i parlant de la integració, de la normalització. No s'ha d'estar sempre explicant-ho a la gent. He vingut aquí a fer una classe, una lecció de cine. I és el què he fet. Perquè sóc professor, independenment de que tingui, o no, el sindrome de Down."
El nom d'aquest noi és Pablo Pineda i em facina la força de voluntat que té. Ens demostra que tots som iguals, que no hi ha tanta diferència entre els uns i els altres. Que el què realment compta alhora de fer una cosa és voler-ho, ja que amb esforç i ganes tot s'aconsegueix.
Quan el van anar a entrevistar el van poder veure fer classe a uns alumnes de 6é de primària, segons diu el diari, els nens actuaven de forma natural i en cap moment van tenir en compte que en Pablo tingués un cromosoma més en el parell vint-i-un. És el professor i axiò és el què importa.

Bé doncs això podriem resumir l'entrevista i l'explicació que ens fa el diari, però el què importa de tot això és que llegint aquestes poques frases pogueu arribar a la conclució que he anomenat varies vagades, tots sóm iguals, consideremnt-nos tots com a iguals doncs.
Per acabar vull afegir una altre frase que va dir aquest noi:
" Jo estic cansat de ser l'etern alumne, l'etern nen. Ara em toca a mi fer classe."

PABLO PINEDA

Laura Crous.,

Imatge: Pablo Pineda