Salut

El síndrome de Down no requereix cap tractament mèdic ja que no és una malaltia. I la salut d'una persona amb aquest cromosoma de més no té perquè ser diferent a la de una persona sense ell. És a dir, pot haver-hi persones amb el síndrome de Down i sense cap malaltia.
Però el què si que comporta aquesta anomalia es que poden haver-hi complicacions a la salut, però són problemes que amb l'avanç mèdic es poden tractar o amb cirurgía ( on el risc ara ja es molt baix) o amb medicació. Algunes d'aquestes complicacions poden ser: cardiopaties congènites, hipertensió pulmonar, problemes auditius o visuals, anomalies intestinals, neurològiques, endocrines...
Gràcies als avenços en la investigació i un adequat tractament i prevenció dels problemes mèdics derivats de la síndrome de Down, avui en dia les persones amb trisomia 21 poden tenir un bon estat de salut . Fins i tot la seva qualitat i esperança de vida ha augmentat considerablement en els últims temps. Ara la mitjana d'edat és de 60 anys.


Informació treta de: http://www.sindromedown.net/
Imatge treta de: yoreme.wordpress.com/page/125/

Laura Crous.,

Què és exactament el síndrome de Down?

El síndrome de Down és una alteració genètica que per primer cop la va descriure en Langdon Down l'any 1866. Però no va ser fins l'any 1959 que un home anomenat Lejeune va poder arribar a la conclusió del motiu de la malaltia: la presència d'un cromosoma extra en el parell número vint-i-u, és a dir, que l'individu amb síndrome de Down té un cariotip de quaranta-set cromosomes enlloc dels quaranta-sis com te la gran majoria de gent.
Aquesta anomalia, però, només afecta el parell vint-i-u i, així, la resta dels vint-i-tres parells del cos humà no presenten aquest altre cromosoma. El síndrome de Down es diagnostica extraient sang dels nadons recent nascuts i sospitosos de poder-la patir, aïllant-ne els leucòcits i realitzant-ne un cariotip.

El cariotip és el conjunt de cromosomes d'una cèl·lula, aperallats amb l'altre cromosoma idèntic i classificats. En veure el cariotip, observant el numero de cromosomes es pot saber ràpidament si un humà té o no té el síndrome de Down. Apart que aquest tercer cromosoma sempre queda desaparellat.

Més o menys, resumint científicament aquest és el perquè del síndrome de Down.

Informació extreta de: http://usuarios.lycos.es/ditju/sd.htm#_Toc475977413

Pablo Pineda

Volia afegir un tros d'una entrevista feta a en Pablo Pineda, crec que veure-la trenca amb totes les imatges que tens d'una persona amb el síndrome de Down.

Llicenciat i amb el síndrome de Down

Avui el què vull reflectir en el blog és la normalitat en què es pot viure quan una persona té aquest tercer cromosoma.

L'altre dia al diari EL PAÍS, hi havia una entrevista al primer llicenciat europeu amb el síndrome de Down. El què més sobta d'aquesta notícia és la seva afirmació:
" Porto 15 anys aparaixent als medis i parlant de la integració, de la normalització. No s'ha d'estar sempre explicant-ho a la gent. He vingut aquí a fer una classe, una lecció de cine. I és el què he fet. Perquè sóc professor, independenment de que tingui, o no, el sindrome de Down."
El nom d'aquest noi és Pablo Pineda i em facina la força de voluntat que té. Ens demostra que tots som iguals, que no hi ha tanta diferència entre els uns i els altres. Que el què realment compta alhora de fer una cosa és voler-ho, ja que amb esforç i ganes tot s'aconsegueix.
Quan el van anar a entrevistar el van poder veure fer classe a uns alumnes de 6é de primària, segons diu el diari, els nens actuaven de forma natural i en cap moment van tenir en compte que en Pablo tingués un cromosoma més en el parell vint-i-un. És el professor i axiò és el què importa.

Bé doncs això podriem resumir l'entrevista i l'explicació que ens fa el diari, però el què importa de tot això és que llegint aquestes poques frases pogueu arribar a la conclució que he anomenat varies vagades, tots sóm iguals, consideremnt-nos tots com a iguals doncs.
Per acabar vull afegir una altre frase que va dir aquest noi:
" Jo estic cansat de ser l'etern alumne, l'etern nen. Ara em toca a mi fer classe."

PABLO PINEDA

Laura Crous.,

Imatge: Pablo Pineda

Presentació*

El cromosoma vint-i-un és el principal protagonista d'aquest blog. Perquè per molts de nosaltres és un més entre tots els que el nostre cos té, però per altres és els que els fa ser especials. Si especials, no diferents, perquè simplement el fet de que en tenen un de més, el seu cos rep un seguit de canvis.

El problema és que la gent no sap del tot el perquè de tots aquests canvis, i aquí vull realment informa del que és important per a tothom, ja que crec que és un tema de gran interès i que en cal saber una miqueta.

Doncs en fi que això es només una petita introducció de un gran tema, espero que usinteressi i us ajudi en algun moment de la vostre vida. A i sobretot, tenir en compte per sempre més, que la gent que té aquest altre cromosoma, són tan capaçes de fer tot el què tu pots fer igual que tu, mai els discriminis, realment tots som iguals.,

La fotografia: un infant, tots ho hem set alguna vegada.

Fotògrafa: Laura Crous